Descobrint el Sector d’Aigües Pases

Descobrint el Sector d’Aigües Pases

Avui hem decidit que, després de treballar, anirem a descobrir el sector d’Aigües Pases. Tot i que encara tinc el dit força tocat després de la lesió a Remuñe, ja tinc clar que avui només faré d’asseguradora. M’he embolicat bé el dit per evitar que s’infecti i així poder acompanyar el Josep en aquesta nova aventura.

En tan sols 5 minuts amb la furgoneta, hem arribat al sector, però de seguida ens adonem que el pàrquing està bastant ple. Mentre ens preparem per baixar, veiem dos o tres grups de gent que també s’hi dirigeixen, així que intuïm que el sector estarà força concorregut.

Quan arribem a dalt, la primera impressió es confirma: tot està molt massificat. A més, hi ha molt de soroll i xivarri, cosa que fa que l’ambient sigui una mica agobiant. Intentem moure’ns cap a la zona més a l’esquerra, on hi ha un V diedre. El Josep comença per aquí, però ja a la primera xapa sorgeixen complicacions, i acaba posant dues amb la perxa perquè la via és força estranya. Després d’acabar-la, obre un 6a proper que hem sentit que està força bé, també a la mateixa paret i amb fisures. Tot i això, el Josep no se sent gens còmode i comenta que és com si no hagués escalat mai!

Amb tot l’ambient sorollós i la frustració del Josep, acabem una mica agobiats. Decidim canviar de zona i anar cap a l’altre banda. Just en aquell moment, ens trobem amb una amiga de la meva cosina, a qui vam veure l’altre dia, i ens recomana un 6a+ que sembla prometedor. El Josep el prova i aquest cop queda força content amb l’experiència. Ja són gairebé les 8, així que decidim plegar, tornar al càmping, dutxar-nos i sopar.

Hem aprofitat que hem sopat tardet per quedar-nos fora a mirar les estrelles sentadets a les nostres super cadires i amb una manteta

Aquests dies estem deixant les taules al càmping per guardar lloc, ja que està havent-hi més moviment i no volem quedar-nos sense un bon espai per relaxar-nos després de les nostres aventures.