Sortida 29 d’agost del 2024
Dia 29: Comença l’Aventura
Després de la jornada laboral, sortim de Vilafranca amb la furgoneta carregada i gairebé a punt, només quedava agafar algunes coses de la nevera. Amb ganes de fer quilòmetres, vam decidir no seguir la ruta habitual per Briançon. En canvi, vam deixar-nos guiar pel GPS amb la intenció de dormir una mica més enllà de França. Finalment, vam trobar un petit poble amb una àrea molt acollidora que no s’allunyava massa de la ruta. Vam arribar quan ja era fosc, vam sopar ràpidament i ens vam anar a dormir per poder sortir ben d’hora l’endemà. Jo vaig conduir fins a Figueres, i després el Josep va agafar el relleu fins a França.
Dia 30: Travessant França i Itàlia
Ens vam llevar a les 7:00, i sense esmorzar, ens vam posar en marxa. Després de fer uns quants quilòmetres, vam parar a una àrea de servei per esmorzar i canviar de conductor. Aquí va començar la primera sorpresa del viatge: el túnel de Fréjus, que ens va costar 70 euros inesperats. Malgrat la sorpresa, vam continuar endavant i vam parar a dinar en una àrea de servei a Itàlia, molt menys cuidada que les de França. El Josep va continuar conduint fins a Ziano di Fiemme, on vam arribar gairebé a les 19:00 després de trobar cues a l’autopista prop del llac di Garda.
Tot i el cansament, vam decidir visitar la botiga de La Sportiva, tot i que teníem poc temps. Quan vam arribar, van començar a anunciar que estaven a punt de tancar, cosa que ens va sorprendre, ja que recordàvem que tancaven més tard. Vaig agafar una dessuadora ràpidament, però només acceptaven pagaments en efectiu perquè la màquina de la Visa no funcionava. En sortir, vam veure que la botiga tancava a les 19:30, no a les 20:00 com pensàvem. Tornats a la furgo, vam sopar i vam revisar el temps, que no prometia gaire per l’endemà, però teníem esperances de fer la ruta de la Torri del Vajolet.
Parking sense serveis.
Dia 31: Ruta a la Torri del Vajolet
Ens vam llevar a les 6:43 i el dia era clar i assolellat. Amb ganes, vam dirigir-nos a Vigo di Fassa per agafar el telefèric cap al Catinaccio i fer la ruta de la Torri del Vajolet. Després de trobar un aparcament al poble, vam esmorzar i vam pujar fins al telefèric, que per sort estava parat, cosa que va ajudar en Roc en el seu primer viatge en un d’aquests. Les vistes des de dalt eren espectaculars, tot i la multitud de gent. La pujada fins al refugi de la Torri del Vajolet es va anar fent cada cop més empinada, i quan vam arribar al refugi de Re Alberto, vam decidir pujar fins al refugi de dalt, on les vistes eren impressionants.
No ens vam entretenir massa, ja que el cel es va anar enfosquint i hi havia previsió de pluges. Justament, quan vam començar la baixada per la zona de pedres, va començar a ploure, cosa que va fer la ruta més perillosa. Vam baixar tan ràpid com vam poder per evitar relliscades, especialment amb en Roc. Vam arribar a la furgo gairebé a les 15:00 per dinar, cansats però satisfets. Després d’un descans, vam tornar a Ziano per visitar La Sportiva amb més temps. Jo vaig provar-me uns pantalons i uns peus de gat, mentre que el Josep va agafar unes samarretes. Al final, vaig comprar uns peus de gat Finale de la talla 37,5 i el Josep dues samarretes.
Diumenge 1: Escalada a Clocia i Trasllat a Àustria
Vam decidir fer un dia més relaxat i anar a escalar a Cavalese, però en arribar, vam descobrir que l’aparcament on sempre havíem deixat la furgoneta ja no existia, i ara estaven construint un edifici. Després de donar algunes voltes sense trobar lloc per aparcar, vam decidir anar al sector de Clocia, que està al costat de la carretera. La primera via, un 5c+, va resultar ser molt estranya, i la següent dificultat ja era un 6b+. El Josep ho va intentar, però va acabar penjat de la primera xapa i fent la via amb la perxa. A més, el sol picava fort i feia molta calor.
Després de dinar a l’ombra, vam començar la conducció cap a Àustria, fent una parada pel Passo Lavaze, on vam fer una volta amb en Roc per estirar les cames. La baixada del port era empinada i sense massa llocs per parar, així que vam aturar-nos en un hostal a mig camí per refrescar els frens, que començaven a fer olor, tot i haver baixat en segona i tercera gairebé tot el camí.
Vam entrar a Àustria al migdia, vam comprar la vinyeta per 10 dies en una benzinera, i poc després ens va sorprendre una forta pluja. Després de valorar les opcions, vam decidir dirigir-nos al glaciar de Pitztal, on vam arribar al vespre. El lloc era molt bonic i fresc, i vam fer una petita caminada abans de sopar i preparar-nos per l’endemà.
Dilluns 2: Ruta a cascada i escalada a gletcherstube
El parking es dels pocs llocs on es permet pernoctar a Austria I son 24h gratis I desprès s’ha d’anar a la guixeta del gletscherexpress a pagar 15e la nit mes 2e pp. De la caminada de la torri del vajolet encara estem cansats, pel que decidim el pròxim dia anar al sector d’escalada que està a 30 minuts caminant I fer dia relax. Però veiem que a 15 min del sector hi ha una cascada així que amb tot el material anem cap a la cascada I anem pujant I pujant I arribem a un punt que veiem que hi ha un replà una mica mes amunt, quant ja portem casi 1 hora per la cascada amb tot el material d’escalada a l’esquena. Arribem a dalt I la cascada que haviem vist fins al moment no era res a comparació d’aquella, una cascada enooorme envoltada de muntanyes impresionant, ens quedem allà una estona fins que ens agafa fred I començem la baixada per anar al sector d’escalada.. arribem abaix de la cascada a casi la 1, com anavem a fer dia light no haviem agafat res de menjar, així que entro al refugi a comprar alguna cosa per poder aguantar (trobo una mena de petzel sense sal) que encara queda escalar! I trobar les parets primer..
Desprès de fer el most la cosa es veu d’un altre color I pugem a buscar el sector. El josep obre una via qu eno tenim clar que es, pero hi ha 0 fricció I es extranyisima. Anem a buscar altres vies I el Josep obre dos mes que jo ja no faig per que son mes o menys iguals I estic ko I encara tenim uns 30 minuts de tornada la furgo.. aixíq ue el nostre dia de relax ha sigut inexistent. Dinem I ara si descansem tota la tarda, deixem ja preparades les coses que demà toca fer una ruta llarga I aprenent d’avui agafarem menjar per si de cas.
Dimarts 3: Ruta al Riflesee i pitztal glacier
Ens llevem cap a les 7:30 i comencem una ruta que s’inicia amb una pista molt empinada, plena de vaques, cavalls, i més endavant, ovelles. Al final de la pujada, arribem al Riflesee, un llac de color gris que no és gaire atractiu. Després de planejar una estona, arribem a una zona més empinada amb grapes i cables, que en Roc passa sense problemes. Esmorzam al cim amb unes vistes impressionants al glaciar, però el cansament ja es fa notar. La baixada és més avorrida i monòtona, però té un moment divertit quan uns burros persegueixen en Roc, fent-lo saltar de por.
Arribem a la furgo gairebé vuit hores després d’haver començat la ruta, i decidim preparar un arròs a la cubana per dinar. En Roc, que té diarrees durant tot el camí, també menja arròs. Després de dinar, fem una dutxa i descansam fins al vespre, planejant la ruta del dia següent.
Dimecres 4: Canvi de Plans
El despertador sona abans de les 7:00, però no hem dormit gairebé res. En Roc ha tingut una nit difícil, així que decidim saltar-nos la visita a les cascades de Steubfall i dirigir-nos cap al Zillertal. L’última nit no la paguem, ja que estem molt cansats i la taquilla tanca a les 16:00, així que matinem per evitar problemes.
Molt cansats, conduïm fins a la vall del Zillertal i ens instal·lem en un “càmping” per escaladors per 17 euros les 24 hores. El lloc té lavabo i aigua freda per a les dutxes, i la calenta costa 0,50 cèntims per minut. Després de descansar tota la tarda, explorem l’aproximació al sector d’escalada per anar-hi l’endemà, a 1,5 km de pujada per la carretera.
Dijous 5: Escalada al Zillertal i Pluja
Vam apropar la furgo a un dels aparcaments del sector d’escalada, ja que hi havia previsió de pluges. Com el dia estava fresc, vam deixar en Roc a la furgo i vam anar a fer unes vies. Tot era slab, amb molt poca fricció, però l’entorn era màgic, amb vistes al glaciar i un riu envoltant la zona. Cap a la 1, vam tornar a la furgo just quan començava a ploure. Després de dinar, la pluja no va parar, així que vam decidir descansar a la tarda i preparar-nos per la ruta del pont de l’Olpererhütte l’endemà.
Divendres 6: Ruta del Pont de l’Olpererhütte
El dia comença plujós, així que esperem una mica abans de sortir. Finalment, vam agafem el bus a les 9:00 cap a l’Olpererhütte, ja que les furgonetes no estan permeses a la carretera de pagament. El viatge ens costa 16 euros per a tots tres, i ens sorprendre la quantitat de gent que hi havia malgrat el mal dia que fa.
Per pujar a fer la ruta del Opererhütte s’ha de passar per una carretera de pagament I les autocaravanes o campers no estàn permeses per tant agafem el bus 4102 que té una parada just devant del càmping on som. El Roc hi pot pujar amb morrió, el billet ens costa 16 euros els 3 (no tenim clar si el Roc paga) I ens sorprèn la quantitat de gent que hi ha amb el dia tancat I plujos que fa.. el trajecte son uns 30 minuts per una carretera ben empinada I estreta, el Roc hi va genial sense una queixa, sentat I estirat. I el bus ens deixa al Schlegeis Stausee I començem a pujar cap al Olpererhütte I una vegada a dalt en 1,5 hores aprox, fem 2 persones de cua per fer la foto famosa I decidim seguir la ruta. Al final surten casi 14km amb 900 de desnivell. Al baixar arribem justos per agafar el bus de les 15:40. Una vegada al camping pensem si ens quedem on som o canviem de lloc per la visita del pròxim dia I a mes hem de buidar wc I omplir aigua I tal pels pròxims dies. Desprès de molt pensar-ho decidim anar, ja que es nomès 1 hora de camí. Al mig ja tenim localitzada un area on es poden fer els serveis gratuits, així que perfecte! Arribem al parking de les cascades de krimml I no acabem de veure clar si ens podem quedar si no.. la màquina no funciona , al costat hi ha un “camping” pero es carissim.. per tant mirant la màquina be posa que hem d’ anar al hotel, on paguem 8 euros per pasar la nit I 8 euros per estar al dia següent. El parking es gairebé buit, al arribar nosaltres arriben uns italians I prou.
info de la ruta:
km
desnivell
hores:
Dissabte 7: Cascades de krimml
Ens llevem d’hora, ja que és dissabte i estem en un lloc turístic; volem evitar la multitud. A les 8 i poc ja som a les cascades, paguem 8 euros per cap i entrem gairebé sols. Ens aturem a cada mirador mentre pugem, però la pujada es va fent cada cop més empinada. Intentem practicar fotos amb llarga exposició, però és un desastre… Un cop arribem a dalt, seguim una mica pel caminet al costat del riu, on passen moltes bicicletes, però estem força cansats després de diversos dies d’activitat, així que decidim baixar. Anem a un Spar proper per comprar aigua i iogurts, descansem una mica i revisem el temps, que aquí a Àustria canvia molt. En un moment et diu que farà sol, i al següent, pluja. Decidim no fer-hi gaire cas i conduïm fins al peatge del Glossglocker, on suposadament es pot dormir. Quan arribem, només hi ha una furgoneta. El parquímetre indica que 24 hores costen 10 euros, però quan intentem pagar a les 19:00, la màquina ens diu que el tiquet val fins a les 5:00. Decidim esperar fins passades les 8 per pagar els 10 euros.
resum ruta krimml:
Diumenge 8: Glossglockner
Ens hem llevat a les 6:30 I fa moooolt bon día per tant cap amunt que anem. La carretera te un peatge de 43 euros I tenim la intenció de fer una caminada fins al glacial. El Josep però porta uns dies amb mal al pit I veurem que I com podem fer..
Al haver pujat tant d’hora la carretera està buida I podem anar parant als miradors sols I gaudint dels paisatges. Una vegada arribem al parking de la ruta que es el Franz Josef Höhe on hi ha un espai destinat per les AC abaix de tot. Anem amb poques expectatives de la ruta per que ja les vistes del glacial son impresionants, I el Josep està mes fotudet.. com si fos una senyal quan arribem al inici de la ruta ja for a del que es la zona guiri el camí està tancat, busquem alternatives I tambè estàn tancades.. així que res.. ho deixem estar, fem la volta completa escenica al lloc, on hi ha millions de marmotes, que la gent alimenta amb pastanagues I mirem amb un telescopi swaroski que hi ha les crestes del voltant que estàn ben repletes de gent.
Abans de dinar ja ho tenim tot fet I el Josep no es troba be, pel que busco un Krankenhouse I anem fent la baixada, anant parant als laterals.. per que es mooolt intensa I els frens fan olor. Abans d’arribar al parking on hem fet la caminada ja ens havia sortit una llum de revisió dels frens I pensem que a la tornada ja no la tindrem, per que vam canviar els frens abans del estiu, però a la que ens movem allà està.. però com la furgo va be, pasem del tema.
L’hospital que he trobat està a un poble que es diu Lienz, al arribar bastant aprop trobem lloc I per sort s’ha enuvolat I podem deixar al roc a la furgo I anem a veure si ens descarten que sigui res greu per quedar-nos tranquils.
El fan entrar de seguida I desprès d’analitica, ecografia I revisió comenten que es tema muscular, així que 1 hora desprès sortim I ens dirigim a l’area que tenim localizada, que es una mena de camping on hi arribem cap a l’hora de dinar. El lloc ens ha sorprès molt, ja que per 21 euros furgo Roc I nosaltres el lloc es molt maco I tenim per fer serveis. No hi ha dutxa ni per fregar plats.
A la tarda comença a ploure com estava previst i fem una mica de descans.
A la nit anem a sopar al restaurant de devant de la carretera que està força be de preu i resulta estar molt bo, dada curiosa es que tanquen a les 20:00, hem anat a sopar a les 18:20 i desprès hem vist una peli a la furgo amb la pantalla, ja que hem estat conectats al starlink ja que tenim conexió a la llum.
Dilluns 9: tornada a les dolomites
Avui ens llevem i segueix plovent, per tant ens ho prenem amb calma i ens llevem tard. Faig uns crepes per esmorçar, treiem al Roc, recollim i fem els serveis abans de marxar i sobre les 12:00 anem tirant direcció dolomites, de camí cap allà parem en un parell de supermercats per comprar algunes coses per nosaltres i uns frankfurts per la familia. De camí a les dolomites, que volem anar a dormir al pass pordoi per fer demà el Piz Boé, veig que hi ha una zona d’escalada que a primeres sembla que no coneixem i que l’aparcament està just al costat. La sorpresa es al arribar es un dels parkings del llac de landro, que vam aparcar un dels anys anteriors i que no vam veure que hi havia aquest sector aquí.
Per tant dinem al mateix parking i anem cap al sector.
El sector de Landro esta a 2 minuts del parking i està molt be ja que nomès arribar té un dibuix de totes les rutes i nivells i tenen el nom totes les rutes. Allà hi ha nomès escalant un grupet de 3 i estem molt tranquils. Fem 2 o 3 vies i ens quedem amb ganes de tornar, però encara ens queda un bon troç fins al pass pordoi i no volem arribar tard que demà toca dia gran!
Ens dirigim ja a la tarda cap al pass i al arribar veiem que on haviem aparcat fa dos anys ja no es pot i per l’hora que es i no tenir problemes entrem al parking de pagament que son 17 euros la nit i despres el dia son 10 euros. Deixem tot ben preparat per demà i a descansar!
Dimarts 10: Piz Boé
Ens llevem ben d’hora fem un bon esmorçar i tornem a agafar aquella tartera de pujada que tant be recordem. Per sort aquesta vegada no te ni una mica de neu i anem pujant xino xano a la que anem pujant es va notant el fred, jo acabo amb els dits congelats tot i anar amb guants, acabo amb doble guants casi al arribar a la cima, fem cim a les 9:45 i a la baixada trobem una part ben congelada. El resum de la ruta es que l’hem feta molt be, no hem hagut de parar i el Roc està fet un campeón, tot i haver una zona amb grapes l’ha passat molt bé.
Arribem abaix a l’hora de dinar i movem la furgo cap a un lateral per estar mes tranquils i descansar una estona i mirem el temps i que fer per demà, finalment decidim anar a dormir pian de shiavaneis que està molt a prop i així demà escalem al matí que sembla que no ha de ploure i a la tarda ja anirem tirant cap a França
dimecres 11: escalada a shiavaneis i pizza
No tenim pressa per aixecar-nos ja que el dia està ben fresquet. Anem cap a la zona d’escalada i ja hi ha molta gent a la ruta de les marmotes, un any mes marmotes cap, per sort, per que amb el Roc tindriem problemes.
Fem un parell de vies ben llargues i amb la seva complicació i anem a dinar a la furgo. Desprès conduim fins a peschiera de Garda que està a una mica mes de 3 hores per que demà per dolomites donen neu i ens volem escapar.
A peschiera de Garda dormim en un parking gratuit i de camí busco una pizzeria amb bona puntuació. Així que quan arribem fem una volta amb el Roc i ens dirigim cap allà, la sorpresa es que es un lloc de pizzes per emportar.. no ho he vist be. Però cap problema, fem la comanda i en 20 minuts anem cap a la furgo amb 3 pizzes 🙂
dijous 13: arribada al Verdon
Hem seguit mirant que fer i a priori per França la zona del Verdon veiem que ha de fer bon temps i hi ha un sector d’escalada que sembla estar be.
Conduïm fins allà, arribem cap a les 18:00 i fa un aire ben fresquet. Anem al llac a que el Roc corri i es banyi una mica i a sopar i dormir ben frescos.
divendres 14: escalada al verdon i llac
Al matí agafem la furgo, aparquem al parking del pont de galetas, que está gairebé ple per que molta gent ha dormit aquí i anem cap al sector. La aproximació es molt dura amb pedra suelta, però estem sols al sector, les vistes son espectaculars, jo tinc els dits gelats i pràcticament no puc escalar ni la primera. El Josep escala 3 i ja sen’s fa l’hora de dinar. Abans de baixar el Josep tè la idea de llogar un patí poder anar a veure les gorgues i decidim que se molt bon plan. Així que baixem a dinar a la furgo, amb un fet graciòs pel camí. Al baixar com era molta trepada, el Josep tira la corda per no carregarla en una baixada i resulta que agafa embranzida i acaba rodolant tartera avall molts metres, el Josep i el Roc van a buscar-la, mentre jo trobo una baixada mes bona per que aquella es imposible.. per fi arribem a dinar i anem amb el Roc cap a la zona de patins del llac i veiem que just està tancat la zona de la gorga pel vent però es pot anar per el llac, decdim que ja que ho teniem pensat fer-ho igualment i provar amb el Roc.
El viatge amb el Roc acaba sent d’1 hora en el que no aconsegueix relaxar-se, però no s’ha tirat al aigua.. que es un gran que..
al acabar el deixem que nedi i tornem a l’area en la que estavem la nit anterior i tenim el mateix lloc.
dissabte 15: conduir i frança amics josep
Avui toca conduir de tornada i parem a aix en provence a veure el Ben, estem dues hores i ja seguim conduint fins a casa.
Resum despeses:
Gastos totals 822 euros
Peatges anada Italia: 120,4
Peatges anada França per tunel Frejus: 169,7
Peatges tornada Italia: 53
Peatges Tornada França per la costa: 69,9
Total peatges: 409
Total benzina: 413
mitja preus frança 1,59
mitja preus italia 1,70
mitja preus austria 1,54
km totals 3600km
Deixa un comentari