cap de setmana caminada i escalar
Aquest cap de setmana hem volgut fugir de la calor, tot i que em de dir que aquest any encara es pot respirar, per anar a Andorra al parking d’ordino-arcalís, que ja hi vam estar fa un temps però així poder fer rutes diferents.
Arribem el divendres pasades les 7 de la tarda al parking, tot ple de vaques com l’altre vegada, i amb 4 o 5 furgos mes. Amb la wifi del parking busquem quina pot ser la nostre ruta per l’endemà, sopem i posem el despertador a les 7 per que no s’ens fagi tard i poder estar a l’hora de dinar a la furgo.
Dissabte ens llevem, ens fem el nostre bikini de rigor y un entrepanet per pendre i sortim amb menys fresca de la que esperavem uns 12 graus. La ruta que hem triat sur td’un parking superior, pero nosaltres no mourem la furgo, la farem des d’on som, tot i que veiem que el camí tot i tenir alguns sols es podria fer be amb la furgo.
Començem a pujar amb un día explendid, tant que ens emocionem i ens sortim de la via que estem seguint, pero aviat recalculem, a la que estem fent la pujada al Arcalís comença a bufar bastant vent pero podem anar fent be, a uns metres del cim comença una cresta bastant exposada i el Roc ja no vol seguir, no el forçem i tirem enrere aviam si al Cataperdís tenim mes sort. Allà pujem be sense problemes amb el Roc i veiem que tot s’està nuvolant bastant i segueix fent molt d’aire. Quan estem al cim del Cataperdís veiem altres cims voltants i intentem anar al mes proper anomenat angonella, podem anar avançant bastant pero arribem a un punt semblant al del Arcalís on el Roc ja no pot avançar mes i ens tornem a quedar a uns metres. Tot i que la nostra ruta que seguiem de wikiloc baixava a uns llacs, considerem que no val la pena la baixada per veure el mateix que veiem i tirem cap al parking des d’on surten les rutes. Una vegada allà veiem que es d’hora, fem l’entrepà i decidim pujar al port del Rat. Una vegada allà veiem totes les vistes dels pics propers i veiem una cima apropet que no te nom i intentem pujar-la i arrivem fins a dalt. Durant la ruta hi ha hagut forçes canvis de temperatura i les meves mans acaben ben inflades (L)
Una vegada fet aquesta extensió ja ens sentim la ruta mes completa i anem cap a la furgo a dinar. Arribem a l’hora de dinar cap a les 14:00. Preparem un dinar ràpid i muntem l’starlink amb els nous imants que vam comprar i funcionen perfectes! Per provar-ho be posem el tour i fem una bona siesteta, uns mes que d’altres. Una vegada ha acabat el tour fem un tomet per el parking amb el Roc, fem uns estiraments i anem veient les vaques que es van apropant a la furgo. El Roc està tan KAO que no els hi diu res. Sopem una sopeta per que tot plegat el dia ha sigut força fresquet i al vespre al marxar el sol encara mes. I a dormir d’hora que estem cansadets.
Diumenge no posem despertador, ja tenim en ment anar a escalar a un sector que es diu Encodina que es troba abans de pujar a l’estació d’ordino a 1850m d’alçada.
Aparquem a la carretera i fem l’aproximació que passa per una zona de picnic i un riuet, tot molt ben senyalat. L’aproximació no es molt llarga, però estem cansats i bufem una mica. I aprofitem per estrenar la nostra nova motxilla d’escalar
per mes informació sobre el sector: Sector Escalada Encodina
Al arribar encara fa una mica d’ombra a la zona d’assegurar i triem un 5 per escalfar, que es diu les aubelles i ens posa bastant a lloc, es una via bastant extranya.. feta aquesta veiem quina fer desprès però els graus molt alts estan molt al sol, pel que decidim anar el moixonet que es un 6a+ que te un inici força explosiu bloquero seguint amb una escala mantinguda.
Ens dona a veure que aquest tipus de roca no te res a veure amb la calcaria amb la que estem acostumats. La laura veient la dificultat de la via decideix no fer-la. Pel que anem a buscar un altre 5e triem les marietes adretes, al veure que el Josep la puja amb molta facilitat la provo d’obrir i amb alguna ajuda de la panic l’ho aconsegueixo. Una vegada acabem aquestes busquem quina opció mes a la ombra podem fer i triem la ossa 6b que tot i no estar a la ombra del tot, la zona d’assegurar hi ha una mica. El Josep la puja amb bastanta dificultat, amb caigudeta inclosa i jo decideixo que ja n’he tingut prou per avui, encara tinc les mans adolorides d’ahir i amb les dues vies fetes, més que suficient!
Es ja l’hora de dinar quan fem la tornada cap a la furgo, a la ombra realment s’està molt be i valorem l’opció d’anar a buscar el menjar i aprofitar les taules de la zona de picnic, pero al arribar la trobem molt plena i busquem uns arbres que fan hombra que encara estan molt més a prop del parking.
Muntem el nostre picnic sobre l’herba amb unes vistes impressionants i el Roc es porta meravellosament bé i ens deixa gaudir del menjar i les vistes sense problemes, una vegada acabat anem a la furgo a rentar els plats i cap a guissona a fer el canvi d’aigues i d’allà cap a caseta a guardar la furgo fins un altre.
Resum, cap de setmana espectacular amb caminada dissabte, escalada diumenge matí i acabant amb un meravellós picnic a les muntanyes
Laura
Deixa un comentari